1 1 f. [LC] Fet d'alternar dues o més coses. L'arrel del verb eixir presenta una alternança vocàlica: en unes formes té e; en altres, i. 1 2 f. [LC] Acció d'alternar. L'alternança dels conreus. 2 1 f. [FL] Relació combinatòria existent entre formes variants d'una mateixa unitat lingüística. 2 2 [FL] alternança lingüística Fet d'alternar dues llengües o varietats lingüístiques en un mateix enunciat o en un mateix acte comunicatiu. 3 f. [GL] Efecte d'alternar, en una formació estratigràfica, diverses capes que es repeteixen successivament. 4 f. [EE] Semiona que, formant parell amb una altra, compon un cicle de corrent altern.
